Enric Blanes – Un fres de móres negres
Les activitats que prologuen el centenari del naixement de Gabriel Ferrater, el 2022, han començat a Reus amb un espectacle titulat Al cor d’una rosa de fulles moixes. Ha tingut lloc aquest dissabte al migdia al pati de la Casa Rull, un racó esplèndid, amb un escenari i taules de terrassa i cadires (un lloc obert per facilitar les mesures de prevenció de l’emergència per la COVID-19), un acte organitzat amb el suport de la Fundació Reddis. Hi ha hagut una presentació breu del regidor de Cultura de l’Ajuntament de Reus, Daniel Recasens, i del president de l’Associació Gosar Poder, David Figueres. La programació del pròleg a l’Any Gabriel Ferrater inclou més actes suculents.
Al cor d’una rosa de fulles moixes –que m’expliquen que ja s’havia escenificat l’any 2017, al claustre de l’Institut Salvador Vilaseca– és una idea original del poeta, rapsode i activista literari David Figueres, consistent en una selecció de textos de Gabriel Ferrater que no és gens l’habitual, la que podria esperar el públic: si bé comença amb un fragment de la coneguda nota autobiogràfica que tancava Da nuces pueris, segueix amb gran força amb una escena de la traducció de Ferrater del primer acte de Coriolà, de William Shakespeare, que m’imagino que no s’havia representat mai, i continua endavant amb fragments de les conferències que ara s’apleguen al Curs de literatura catalana contemporània, intercalats sobretot amb cartes i amb respostes a qüestionaris i entrevistes. Acaba amb la lectura dels primers versos d'”In memoriam”. El gruix dels textos triats per David Figueres ens presenten un Gabriel Ferrater que reflexiona de manera iconoclasta sobre el seu país i el seu temps, un home intel·ligent que perseguia entendre el món de manera apassionada i insubornable. És un gran poeta i, per a una gran part dels espectadors i lectors, és un intel·lectual de risc, per descobrir. Figueres té la traça d’obrir al públic aquesta altra dimensió de Gabriel Ferrater sense obrir-les totes alhora, sense pretendre tampoc resseguir ni la seva biografia ni els seus múltiples interessos. L’efecte és sorprenent i memorable. M’ha fet recordar, per la qualitat de l’espectacle, Ara que els ametllers ja estan batuts, la tria de textos de Josep Pla que va portar a escena Josep Maria Flotats.
La companyia de teatre La gata borda, dirigida per Ester Cort, porta a escena els textos que conformen Al cor d’una rosa de fulles moixes amb un enorme sentit del ritme, amb varietat de solucions escèniques, traient un inesperat profit avui de les condicions que imposava l’escenari obert del pati de la Casa Rull i el seu balcó. Els intèrprets Mercè Bonet, Carme Merlo, Pau Nogués, Quim Prats, Elena Rius i Antoni Veciana diuen els textos amb la dicció acuradíssima que exigeix aquest tipus d’espectacle, en què la precisió és el fonament de l’obra. Mantenen del principi al final un to mesurat, del tot efectiu, sense cap concessió a la facilitat ni a l’histrionisme. Resulten impecables en els seus gestos i moviments, al servei dels textos triats i d’unes paraules brillants. Just al començament, després d’haver llegit la nota autobiogràfica que obre l’espectacle, executen l’escena de Coriolà amb una energia i un convenciment que, a mi que no els coneixia, m’ha fet anar a buscar on i quan podré veure el Molt soroll per res que anuncia el seu compte de Twitter. M’ha sabut greu que no tornessin a sortir a l’escenari perquè els aplaudiments han durat encara una bona estona després que se n’haguessin anat –m’aclareixen que “De veritat que no esperàvem uns aplaudiments tan llargs i ja estàvem posant-nos els abrics perquè estàvem erts de fred.”: ara s’entén, el públic anàvem abrigadíssims, a part que el vermut també escalfa. En tot cas, Al cor d’una rosa de fulles moixes és un espectacle que fa honor a Gabriel Ferrater i que hauria de poder-se veure arreu del país el 2022 amb motiu del centenari.