Amb motiu del centenari del naixement de Joan Ferraté i Soler, l’Associació Gosar Poder, l’Escola de Lletres del Centre de Lectura de Reus i els Serveis Territorials a Tarragona del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, han organitzat els següents actes:
Dijous, 21 de novembre, a les 19 h a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, projecció del documental sobre Joan Ferraté Dol no hi ha més enllà ni el desig entremig, d’Esteve Subirah. Col·loqui amb Jordi Vernis, Andrea Montoya i el director.
Divendres, 29 de novembre, a les 19 h a la sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus, conferència Joan Ferraté: l’home cosit de lletres i experiència a càrrec de l’escriptor Víctor Obiols.
Joan Ferraté i Soler (Reus, 1924-Barcelona, 2003). Crític literari, poeta i traductor. Llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona (1953), va ser professor de llengües clàssiques a la Universidad de Oriente (Santiago de Cuba) entre 1954 i 1960 i assessor tècnic al Ministerio de Educación del govern cubà (1961). El 1962 es traslladà a Edmonton (Canadà) per ensenyar literatura espanyola, i literatura comparada des del 1969, a la Universitat d’Alberta, on va treballar fins a la seva jubilació (1985).
Com a crític literari, cal assenyalar les seves aportacions fonamentals sobre l’obra de poetes com Carles Riba, Josep Carner, Joan Vinyoli, T. S. Eliot o Ausiàs March i en el camp de la teoria cal esmentar La operación de leer y otros ensayos (1962), ampliat el 1968 en Dinámica de la poesía: Ensayos de explicación, 1952-1966.
Com a traductor cal destacar Líricos griegos arcaicos (1968 i 1992), Les poesies de C. P. Cavafis (1987) i Cinquanta poesies de Du Fu (1992). És també autor de diversos volums de reculls d’articles de premsa així com del dietari Del desig (2018).
S’encarregà de l’edició de l’obra pòstuma del seu germà Gabriel Ferrater. Sobre literatura (1979), La poesia de Carles Riba (1979), Sobre pintura (1981), Sobre el llenguatge (1981), Papers, cartes, paraules (1986), Foix i el seu temps (1987) i Cartes a l’Helena i residu de materials dispersos (1995).