Aleida López Giménez – NW La revista de Reus
Un Matí de dissabte que anuncia tardor, els assistents a la Ruta Gabriel Ferrater dubten si prendre els paraigües abans de sortir de casa. Quatre gotes mullen els carrers i les terrasses on les famílies esmorzen, àvides d’aire lliure com recuperant els mesos perduts a la primavera. Els assistents, però, es dirigeixen al vestíbul del Centre de Lectura per aprendre sobre el poeta reusenc de la veu dels membres de l’associació Gosar Poder. Rere les mascaretes i procurant mantenir la distància aconsellada, una vintena de curiosos segueixen pels carrers de Reus els rapsodes que llueixen cadascú una xapa amb la silueta de Ferrater sobre la roba negra. Les diverses parades de la ruta com la plaça del Mercadal, on per fi esclata un sol espaterrant, o la casa de la família Ferrater i la que van adquirir més tard, les dues al raval de Santa Anna, són escenari d’explicacions sobre la vida de l’intel·lectual, amb testimonis en primera i tercera persona així com fragments de l’obra molt ben entrellaçats.
Al posterior vermut de celebració, el president de l’associació David Figueres es mostra molt content de la rebuda de l’activitat. “Necessitàvem fer la ruta de seguida que es pogués”, assegura. Gosar Poder tenia lligats uns quatre o cinc actes en una mena de festival que s’havia de desenvolupar el passat abril que, per raons òbvies, no es va poder tirar endavant, és per això que ara intenten recuperar les ocasions perdudes a marxes forçades. La jove associació, d’un any escàs de vida, té projectes ambiciosos pel que fa al llegat de Gabriel Ferrater.
La unió d’aquests ferraterians, s’explica per la passió compartida per la figura del poeta. Fina Masdéu, un altre dels cinc membres de Gosar Poder, confessa que sent que Ferrater l’ha “perseguit tota la vida”, des de les vacances d’infantesa al Picarany on, sense saber-ho, va visitar la casa de la família de l’intel·lectual fins als seus anys com a professora de l’institut Gabriel Ferrater que li van permetre anar a buscar personalment les obres pictòriques que van ser donades al centre educatiu. D’una manera o altra, els membres de l’associació se senten atrets a aquest personatge controvertit i brillant. Fins i tot Jordi Romero, l’artista que els ha regalat la producció gràfica de Gosar Poder, ho ha fet per la vinculació personal amb Ferrater, amic d’infantesa del seu pare.
L’any 2017, els membres del que seria finalment Gosar Poder, van aconseguir una petita subvenció amb motiu de Reus Capital de la Cultura Catalana, i van organitzar l’espectacle “Al cor d’una rosa de fulles moixes” amb el col·lectiu de teatre la Gata Borda. El 2019, van retrobar-se i formalitzar l’associació amb un objectiu clar: la divulgació de l’obra de Gabriel Ferrater. Preguntats per si consideren que a Reus s’ha tractat bé l’obra de l’intel·lectual, responen amb un contundent “no”.
“Qualsevol ciutat que té un escriptor famós, es bolca en divulgar la seva obra” explica Biel Ferrer, membre de l’associació, posant d’exemple la ciutat de Girona amb el tractament de la figura de Joan Ferraté, el germà. Figueres afegeix que “parlem d’un intel·lectual a escala europea, és inconcebible que des d’aquí Reus no s’hagi fet absolutament res”. Els ferraterians troben el motiu en què fet que tal com explica Masdéu, “ja ho deia ell mateix, Reus és un poble cínic”. Consideren que el fet que la família i el mateix Gabriel Ferrater no han estat mai ben considerats per una part de la societat, aquella que anomenem “RTV”, per la història de suïcidis, controvèrsies i la mateixa obra trencadora del poeta.
“No és bo idealitzar-lo i dir que tota la seva obra és immillorable, ara, es pot fer que sigui més conegut, més llegit, més criticat”, afirma Ferrer. És per això que l’associació es planteja una sèrie d’objectius per tal de revertir aquest greuge històric amb una de les figures més rellevants de la ciutat i, alhora, permetre a la població local i d’arreu l’accés a l’obra del poeta. La primera fita important encaixa amb l’any Ferrater, el 2022, durant el qual esperen que es publiqui per fi l’obra completa, comptant no només amb la poesia però també amb la crítica, traduccions, assajos i tots els textos del prolífic intel·lectual.
“No és bo idealitzar-lo i dir que tota la seva obra és immillorable, ara, es pot fer que sigui més conegut, més llegit, més criticat”, afirma Ferrer. És per això que l’associació es planteja una sèrie d’objectius per tal de revertir aquest greuge històric amb una de les figures més rellevants de la ciutat i, alhora, permetre a la població local i d’arreu l’accés a l’obra del poeta. La primera fita important encaixa amb l’any Ferrater, el 2022, durant el qual esperen que es publiqui per fi l’obra completa, comptant no només amb la poesia però també amb la crítica, traduccions, assajos i tots els textos del prolífic intel·lectual.
A més a més, els membres de l’associació es mostren exigents amb les institucions públiques, especialment amb l’Ajuntament de Reus, al qual li han fet propostes en ferm per la creació d’una fundació i una càtedra a la universitat dedicades a l’estudi de l’obra de Gabriel Ferrater. “El que volem és que l’any 22 deixi quelcom permanent a la ciutat, si passat l’any segueixen les coses tal com estan ara no haurà servit de res” afirma Figueres. Des de l’associació Gosar Poder agraeixen al Centre de Lectura, la Fundació Reddis així com a Vermuts Miró el seu suport, però insisteixen que molts factors queden fora de la seva mà, i és per això que apel·len a la responsabilitat de les institucions públiques.
Tanmateix, l’activitat pròpia de l’associació no és pas menyspreable. De moment, al Centre de Lectura ja han endegat el Fons Ferrater, que ja conté tota l’obra escrita i pretenen que s’hi vagin afegint de mica en mica l’obra gràfica i pictòrica. Mantenen actius un web i unes xarxes socials on, a banda de promocionar les activitats, comparteixen documentació d’interès. També tenen previstes tota una sèrie d’activitats diferents, itineraris, conferències i xerrades, clubs de lectura, una proposta pedagògica per instituts per tal de difondre l’obra i reflexionar al voltant de Gabriel Ferrater de diferents punts de vista i per a tots els nivells. Ferrer explica que “hi ha tota l’obra d’ell però també tot allò a què ell fa referència, a partir de Ferrater pots parlar d’un munt de gent, et porta a molts llocs”.
Els ferraterians escuren els gots entre anècdotes i versos preferits del particular poeta. Falten dos anys per l’aniversari del naixement d’un dels intel·lectuals més importants que ha donat Reus, i hi ha molta feina a fer per poder-lo honorar com a tal. Acabat el vermut i fets els comiats pertinents, marxen cadascú a dinar a casa seva pels carrers del poble que Ferrater va descriure, de lluny, com a magnífic.