Avui que fa noranta-vuit anys que va néixer a Reus el poeta, crític, traductor i professor Gabriel Ferrater, ens sembla una data del tot adient per a manifestar el nostre parer sobre el que hem sabut pel web oficial de l’Ajuntament de Reus: la creació del Premi de Narrativa Citutat de Reus “Diré el que em fuig”.
Certament, ens n’havia parlat, d’aquesta intenció, el regidor Daniel Recasens, en una trobada en què la nostra associació havia anat a presentar dos projectes: l’un per a l’Any Ferrater, que hauria d’esdevenir-se el 2022, i l’altre per a enguany i que el Covid-19, malauradament, ha frustrat.
La idea del premi esmentat, la vam escoltar amb escepticisme, és a dir, com calia, perquè no vam observar que fos el resultat d’una anàlisi prou profunda, contrastada i crítica del que calia realment: l’atomització i la reiteració de premis d’aquesta mateixa mena en l’àmbit nacional i la necessitat de prioritzar altres accions en l’àmbit local en van ser els dos arguments principals (però n’hi ha més, d’altra mena).
La sorpresa (si és que podem dir-ne així, atès el que ha estat la política cultural dels darrers anys a la ciutat) ha estat trobar-nos la notícia publicada, sense haver activat el grup de treball de què el regidor ens va parlar en aquella reunió, i doncs, sense la possibilitat d’haver discutit a fons, com cal, una proposta que no sabem a hores d’ara quin sentit té tot i l’argument adduït de dotar la ciutat d’un premi així, com si Reus no estigués dins el marc nacional que condiciona la posada en òrbita d’un premi més dins la constel·lació de premis literaris de la nació, els Països Catalans, entre altres aspectes discutibles.
Nosaltres, francament, ho hauríem fet a l’inrevés, com diu el títol del poema on la Regidoria diu que s’ha inspirat i del qual poema ha triat, per batejar aquest premi literari, el primer hemistiqui del darrer vers, “Diré el que em fuig”; el segon diu “No diré res de mi”.