Gabriel Ferrater o la procacitat reusenca

Fina Masdéu – Reus Digital

Sóc una de les persones afortunades que el proppassat dissabte, 20 de maig, va tenir la satisfacció de poder escoltar els membres de la companyia teatral La gata borda desgranant les paraules, sempre lúcides, sempre vigents, del reusenc Gabriel Ferrater –per a més dades sobre el vessant organitzatiu de l’espectacle en qüestió, remeto a la notícia que aquest mateix diari en donava tres dies abans–, en el claustre de l’institut d’educació secundària Salvador Vilaseca –un espai a l’aire lliure acollidor, i evocador per a molts dels qui hem passat per les seves aules, potser, com és el meu cas, quan encara no portava el nom de l’insigne científic sinó el de l’arquitecte també nostrat.

I escric afortunada perquè ni cap imprevist ni cap obligació laboral o domèstica –d’aquelles que es poden ben bé ajornar– no em van impedir d’assistir-hi i perquè el matí lluïa assolellat i afavoria l’escenari escollit: els encontorns de la font situada al bell mig del claustre, amb unes cinquanta cadires disposades en semicercle per al públic. I perquè la tria dels fragments dels textos, prou encertada, incidia en matisos menys coneguts de Ferrater, i perquè els lectors demostraren professionalitat i, sobretot, ganes de fer-ho bé. Gosaria afirmar, doncs, que l’espectacle va sortir rodó. Per això, hi torno, considero afortunats els qui hi vam poder –voler?– ser.

Dissortadament, van quedar uns quants seients buits, cosa que permet deduir amb facilitat que no devíem depassar la cinquantena d’espectadors –hi sumo algunes persones que estaven dempeus. Però no parlo, en absolut, de fracàs de la convocatòria, que no ho fou sota cap concepte; parlo de poca efectivitat en alguns dels engranatges que haurien de sotraguejar els reusencs –i els foravilers, per descomptat–, transmetent-los l’entusiasme pels actes culturals que se celebren a la ciutat i, també, per la coneixença de l’obra d’aquelles personalitats que han fet de Reus un referent cultural –no exempt, tanmateix, de revisió. 

En un qüestionari sobre poemes que li van fer l’any 1963, Gabriel Ferrater responia a la pregunta “Quines creieu que són les fonts del vostre llenguatge?” amb aquestes paraules: “Procacitat reusenca, prosa francesa, vers anglès, Freud i Marx, arrels indoeuropees”. Una resposta així ja és tot un motiu perquè li dediquem un instant del nostre temps; els ben asseguro que Gabriel Ferrater mai no decep.