Jordi Olària Gras – Tarragona Digital
L’any Ferrater ha de servir per reparar el deure pendent de Reus de situar-lo al lloc que es mereix per la seva obra. Aquesta és la premissa amb la qual s’ha presentat, aquest dijous, el pròleg de l’any Gabriel Ferrater, que comptarà amb una desena d’actes entre el mes de març i el de juny d’enguany.
La regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Reus i l’associació Gosar Poder, fundada precisament per fer difusió de l’obra i la figura del poeta, lingüista, traductor i crític nascut a la capital del Baix Camp. L’any 2022 farà cent anys del seu naixement i 50 de la seva mort, motiu pel qual es programa aquest any Ferrater, tot i que començarà amb actes durant enguany.
«Ferrater és una peça cabdal de la nostra literatura i una fita necessària de la literatura universal», ha sentenciat Daniel Recasens, regidor de Cultura, durant la presentació d’aquest dijous. «El que ens interessa no és llençar confeti l’any que ve, que toca, sinó posar tots els nostres esforços perquè l’obra i la figura de Gabriel Ferrater sigui al lloc que es mereix», ha afegit.
Una programació pensada perquè quedi
No es planteja una celebració amb dos anys de programa, sinó una base que s’incorpori a l’activitat cultural reusenca habitual. Recasens afirma que «molts dels actes tenen voluntat de permanència», i que n’hi ha d’altres que, si no poden tenir aquesta permanència, sí que estan pensats amb un objectiu pedagògic. «Aquesta és la manera de treballar que volem; aquells punts més especials podran seguir i acompanyar-nos al calendari reusenc habitual i més enllà», ha augurat el regidor.
L’objectiu, en aquest sentit, és «que aquest any Ferrater no sigui la culminació sinó un punt de partida», resumeix el president de Gosar Poder, David Figueres. «Durant molts anys, hi ha hagut una certa inèrcia a buscar, de vegades, l’espectacularitat buida i banal d’alguns plantejaments culturals d’aquesta ciutat que no ha permès sedimentar», ha alertat.
Tot plegat per situar Ferrater al lloc que li correspon. Va treballar des dels àmbits de la crítica de pintura, la traducció, la poesia, la lingüística i, segons Figueres, va ser «un intel·lectual lliure» amb aportacions destacades en diversos camps que encara avui son vigents. «La seva irrupció, el 1960, trenca amb qualsevol establiment de la poesia que es feia en aquell moment», afirma.
«Fa una síntesi de la tradició catalana afegint-hi la tradició francesa i l’anglesa, i fa una poesia que trenca tots els motlles de tot el que s’havia escrit a Catalunya, als Països Catalans, fent una entrada triomfal; és tan espectacular que fins que no es reuneixi tota la seva obra l’any 1968 no tindrà repercussió», ha afegit Figueres.
Recasens ha explicat que s’ha confiat en l’«expertesa, saber i amor» de Gosar Poder per l’obra de Ferrater perquè en comissionin el programa d’actes d’aquest 2021. Un punt de partida que se suma a l’activitat que ja es fa habitualment des de les Biblioteques municipals. A aquesta base també s’hi sumaran diferents entitats, col·lectius i persones de la ciutat.
Avui s’ha presentat el «pròleg» de l’any Ferrater, que comptarà amb la implicació de la Fundació Privada Reddis, l’Institut Gabriel Ferrater, la Gata Borda, el Centre de Normalització Lingüística, Òmnium Cultural, el Centre de Lectura i la Diputació de Tarragona.
L’objectiu és donar a Ferrater el pes que mereix
Per part de Gosar Poder, el president de l’entitat, David Figueres, ha afirmat que la implicació de l’associació en l’any Ferrater es deu a la voluntat de «corregir el fet que Gabriel Ferrater no tingués el pes que es mereixia a la ciutat de Reus». Una correcció que no es vol deixar només en forma d’any Ferrater, sinó que es planteja amb la intenció que deixi llegat i perduri.
Entre enguany i l’any vinent, però, es programaran actes de diferents àmbits, gèneres i formats. «No volem tota la carn a la graella aquest 2021, sinó que moltes propostes estan desades al calaix per al 2022, que encara no sabem com anirà, però esperem que sigui prou productiu», admet Figueres.
La filosofia amb la qual es plantegen aquesta iniciativa és «posar la primera pedra per tal que Reus torni a recuperar Gabriel Ferrater», un intel·lectual i poeta que no ha tingut, fins ara, el pes que la seva figura i la seva obra mereixen. Una premissa amb la qual coincideixen tots els implicats.
Figueres ha definit la seva poesia com «una ginebra seca que així que et puja al cap ja no te’n pots desprendre, però algú t’ha de fer descobrir aquesta ginebra». Un descobriment que, ha afegit, enveja aquells que puguin fer per primera vegada arran d’aquest any Ferrater.
Un logotip amb història personal
La imatge de l’any Ferrater és obra de Jordi Romero, dissenyador i il·lustrador reusenc que va entrar en contacte amb Gosar Poder l’any 2019, quan es va fundar i li van encarregar el logotip de l’associació. Precisament el pare de Romero havia compartit colla d’amics amb Gabriel Ferrater durant l’adolescència, motiu pel qual, per al dissenyador, va ser un encàrrec especial.
Una de les imatges que ha transcendit de Ferrater és la de les seves ulleres fosques i els cigarrets Habanos. Amb les ulleres com un dels elements principals va sorgir el logotip de Gosar Poder, sense el qual, ha explicat Romero, no hauria pogut existir la imatge de l’any Ferrater.
Abans fins i tot que se li encarregués, va arribar a dissenyar tres imatges diferents, alguna de les quals amb un cigarret a la boca. Totes en blanc i negre perquè «associo la vida del Biel a l’absència de color». Aquest dossier, que havia fet per iniciativa pròpia, va arribar a mans de la regidoria de Cultura a través de Gosar Poder, i se li va fer l’encàrrec.
Un resultat que no ha sigut de consens, segons ha explicat Romero. «No vam coincidir amb la tria del que podia ser el logotip perfecte per a l’esdeveniment, qüestions d’interpretació, tot i això, per mi els tres complien el seu objectiu, identificar el personatge», ha recordat.
Ha afegit, encara, que no ha estat l’únic punt de discrepància. «La gestió s’enfronta, molt sovint, a criteris imposats per la correcció política; el Biel fumador no es pot mostrar obertament, sortosament no en vaig fer cap amb una ampolla de gin», ha ironitzat.