La història de dos logotips

Jordi Romero

(Aquest text va ser llegit pel seu autor el dia 18 de març de 2021 en la presentació dels actes del Pròleg Gabriel Ferrater. Agraïm al Jordi Romero la seva col·laboració)

El setembre de 2019 vaig rebre un missatge de la Fina Masdéu on em proposava de fer un logotip per a l’associació Gosar Poder. Per aquells pocs que no la coneixen és una associació integrada per persones que estimen l’obra i la persona d’en Gabriel Ferrater i que volen fer-ne difusió. Ells mateixos s’anomenen ferraterians.

Em va venir al cap el meu pare [Albert Romero], tot just feia tres anys que se n’havia anat, i vaig pensar que li hauria agradat molt que jo participés en aquest projecte.

1935. Tenis Reus Deportiu. La Colla dels Quatre: el Pitu (Massó), l’Albert (Romero), el Gabriel (Ferrater) i l’Agustí (Solé-Barberà). Font: Àlbum Ferrater

No el vaig conèixer mai el Gabriel Ferrater, però el pare, durant la seva adolescència, havia estat a la colla del Gabriel Ferrater, el Biel. Amb l’Agustí Soler (marit de la que més tard seria la meva padrina) i el Pitu Massó (productor de licors i gran afeccionat a la fotografia) eren els quatre del Shim-Sham, una mena de club.

Sovint el pare recordava anècdotes d’aquells anys on els quatre en feien de bones i de dolentes. Per si de cas, era molt caut a l’hora de recordar les dolentes; gamberrades que avui ens semblarien políticament incorrectes, però molt divertides. Avui no en comentaré cap, no toca, hi ha prou llibres on en parlen. I sempre afegia: “el Biel és la persona més intel·ligent que mai he conegut”, el mateix que deia en Gil de Biedma quan es referia a Gabriel Ferrater. Cal dir que el pare i Gil de Biedma no es coneixien pas.

Però tornem al logotip de Gosar Poder. Vaig remenar els arxius de feina buscant fotografies de Gabriel Ferrater i vaig consultar el Jordi Cornudella, filòleg, editor i marmessor de Joan Ferraté, el germà del Biel. Cornudella és amb tota seguretat la persona que ara per ara té més coneixements sobre la vida i obra del Biel. “Jordi, em pots dir alguna cosa destacada sobre la imatge que donava el Biel?”. “Dues coses –em va respondre–, les ulleres que utilitzava i que fumava cigarrets marca Habanos un rere l’altre”.

Com a fumador empedreït el Biel tenia un costum: cada cop que apagava un cigarret empenyia cap a un costat del cendrer la resta de burilles, com deixant espai per les properes. Aquest detall queda reflectit en una fotografia que Jaume Vallcorba va encarregar al fotògraf Ferran Freixa i publicada a l’Àlbum Ferrater, edició de Quaderns Crema del 1993, a cura de Jordi Cornudella i Núria Perpinyà i amb maquetació d’Albert i Jordi Romero.

Amb el consell del Cornudella, em vaig centrar en les ulleres, de muntura daurada i vidres fumats, suposo graduades, típiques dels seixanta. Un cop trobat un retrat frontal ja tot va ser molt fàcil: taca negra per la cara, les ulleres reservades i tota la figura un pèl capgirada (el Biel tenia sempre aquest posat). Vint-i-quatre hores després vaig presentar a l’associació una proposta de logotip. Cap problema, va agradar a la primera, i millor encara, un cop aplicat funcionava molt bé.

I ara us demanareu: per què ens parla el Romero del logotip de Gosar Poder? No ens havia de presentar el de l’Any Ferrater? Doncs molt senzill, el segon és fill del primer. O germà, o cosí. Vaja, que si no hagués creat el primer avui probablement jo no seria aquí parlant al davant de vosaltres.

Sabia que s’acostava l’Any Ferrater i em quedaven els Habanos dins el calaix. Em vaig posar a buscar un segon logotip pel Biel. Podria ser el de l’Any Ferrater. No tenia cap encàrrec de ningú, però em venia de gust fer-ho. Aquest cop tenia molt més temps. Torna a revisar arxius fotogràfics. Trio una imatge amb ulleres i el cigarret a la boca; una altra també amb ulleres i vestit amb un jersei de coll alt, molt característic d’ell. Els redibuixo i crec que funcionen. I de regal (per no seguir el mateix criteri que amb el de Gosar Poder) un logotip tipogràfic amb l’hipocorístic Biel. Els poso la llegenda “Any Gabriel Ferrater 1922-2022 Reus” amb la tipografia corporativa de l’Ajuntament. Cal posar Any? Cal posar Reus? No ho sé, ja ho veurem. Tot en blanc i negre, ja que associo la vida del Biel amb l’absència de color. Pot ser algun toc de vermell, per fer referència a Reus. Queda bé. Provo diferents aplicacions i formats. Tots tres logotips funcionen.

Faig un petit dossier i el passo als ferraterians: mireu, he preparat això. Creieu que pot servir? Són bona gent, es van entusiasmar. Pocs dies després, en ocasió d’una conferència del Josep Murgades sobre Ferrater organitzada per l’associació i la Fundació Reddis, amb l’auditori a vessar, el ferraterià Biel Ferrer em va mostrar un dossier ple de propostes d’activitats per a l’esdeveniment que s’acostava. Faltaven encara dos anys per l’Any Ferrater. Va esclatar la pandèmia.

Silenci durant un any que s’ha fet molt llarg.

I farà tot just un mes rebia una invitació a parlar-ne per part de la regidoria de Cultura. El ferraterians els havien mostrat el petit dossier amb les tres propostes. No vam coincidir amb la tria del que podia ser el logotip perfecte per l’esdeveniment. Qüestió d’interpretació. Tot i això per a mi els tres eren possibles i complien el seu objectiu: identificar el personatge. Ja me les apanyaria per a utilitzar-los tots tres en el marc de l’Any Ferrater. Però no era l’única discrepància. La gestió s’enfronta molt sovint amb criteris imposats per la correcció política. El Biel fumador no es pot mostrar obertament. Ha de ser el Biel a seques. Sortosament no en vaig fer cap amb una ampolla de gin… Aprofito per agrair a la regidoria de Cultura haver-me confiat la imatge d’aquest projecte.

Un logotip ha de ser clar, fàcil de recordar, i si pot portar a una correcta interpretació del que representa, millor que millor. Però el bon logotip és aquell que s’aplica molt i es veu per tot arreu. Si no se’n fa difusió, no serveix per a gaire cosa. És un bon logotip el de La Caixa per què surt d’una pintura de Miró? No, ho és perquè al llarg de més de trenta anys l’hem vist a totes les cantonades i sempre aplicat de la mateixa manera (ara, amb el tancament d’oficines, ja no el veiem al carrer, sinó a les pantalles dels ordinadors i dels mòbils).

Probablement el logotip que avui presentem no tindrà una difusió exagerada, serà d’àmbit ganxet i arribarà a una minoria de públic. Per això reclamo des d’aquí als responsables de les activitats que vindran que aprofitin aquesta oportunitat i que se’n faci la màxima difusió possible. Que a tot Reus, i més enllà, els arribi que aquí va néixer un senyor que es deia Gabriel Ferrater Soler i per quina raó des del consistori se li dedica un any. Encara que hagi deixat de fumar.

Diré el que em fuig. No diré res de mi.