Gin o sal

David Figueres – Tarragona Digital

Gabriel Ferrater amb Helena Valentí


Passen dos quarts de set de la tarda d’un quatre d’abril. La sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus va omplint-se lentament. Els saludats, els coneguts, van entretenint-se a satisfer el seu deure semàntic. S’omplirà gairebé del tot. Dalt de la taula, els conferenciants. Parlarem de Gabriel Ferrater. La Roser Casamayor de Bolós, en acabar el grau de Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona, va decidir fer el Treball de Final de Grau tot encarant-se de tu a tu amb el de les dones i els dies. Assessorada per Josep Murgades abordà la seva poesia a partir del riure, de la ironia, del somrís. El seu treball es publicaria a Els Marges, després. Poca broma. El podeu trobar a les xarxes: El riure a Les dones i els dies. Ara els tinc al costat a tots dos. L’Associació Gosar Poder inicia seu cicle de conferències No diré res de mi. Noves mirades de Gabriel Ferreter. Ja ho he dit que la sala està gairebé plena? La Roser ha volgut titular la xerrada d’avui: Les dones i el riure. Ferrater com a poeta de la consciència.

Josep Murgades pitja el botonet del micròfon i engega, l’aparell i la seva presentació. La ironia ho impregna tot. Explica com la Roser el va venir a veure. De com li va fer la proposició. Ell la tracta de vostè. La Roser no s’arronsa davant l’auditori. Decidida, ordinador engegat, va passant poemes. Ferrater va ser un poeta tardà. Esvaí, a l’edat que tocava, la temptació de l’exercici poètic inflamat, aquell que es deixa de banda una vegada has madurat. Quan es posa davant del paper, doncs, sap perfectament què vol dir. Tan sols tres llibres en encara no deu anys. Casamayor parla del títol del segon llibre Menja’t una cama, com un convit al “ja t’ho faràs”. Una fugida de la transcendència. Ferrater és un poeta anglès que escriu en català, ens fa veure. A partir de la seva tradició, obre les finestres a la universalitat i la hi fixa.

La ironia serviria a Ferrater per escapar de l’emoció. Una objectivització del jo. Ara desgrana els matisos del riure. L’educació de l’home que riu de Gabriel Janer Manila però tot partí del llibre de Xavier Macià i Núria Perpinyà La poesia de Gabriel Ferrater mereixedor del premi d’assaig Francesc Vallverdú en la seva primera edició del 1984. En aquell estudi, prologat per cert per Josep Murgades, els dos autors feien notar que en l’obra ferrateriana s’hi podien distingir dues menes de riure: el neci, atribuït a les dones i dissolvent de tota reflexió moral, intel·lectual, social o personal i el jove, lligat a l’íntim lligam que s’estableix entre estimada i joventut i erotisme. En trenta poemes Gabriel Ferrater hi fa sortir el riure. S’havia d’estirar el fil i la Roser, sense cap mena de necessitat (el treball de fi de grau no és obligatori) ens regala aquesta sacsada a les conviccions ferraterianes, no massa forta, però prou convincent perquè, al sopar posterior, algunes de les afirmacions fetes, siguin discutides entre cullerada i cullerada de menjablanc. Ja ho he dit que la sala està gairebé plena?

Josep Murgades rebla la intervenció de la Roser fent notar que en certa manera la poesia de Ferrater vindria a ser la constatació que la joventut és una edat absurda. Posa com a exemples, Josep Pla, que s’hi referí moltes vegades al llarg de la seva obra i Josep Carner, referint-s’hi com un immens i suculent plat de bacallà a la llauna inabastable. Dos exemples absolutament ferraterians: poeta i prosista de capçalera pel de Reus. Murgades demana que, davant el centenari del naixement de Gabriel Ferrater el 2022, s’hi inclogui el seu germà Joan. De fet, podríem saber del Gabriel sense el Joan? Una anècdota. El 1986 Quaderns Crema publicava Gabriel Ferrater. Papers, Cartes, Paraules, un totxo amb material dispers. En va tenir cura Joan Ferraté. Sembla que l’empresa no va ser rendible per a Jaume Vallcorba (si miro el meu exemplar, comprat el maig del 1995, el llapis de la Maria Pallach, a dalt de tot, marca 5.500 pessetes) i davant la pila immensa que s’acumulava al magatzem, l’editor tarragoní decidí fer-ne pasta de paper, fet que irrità Joan Ferraté i fou motiu de desavinença.

Segons Murgades, cal que en aquest Any Ferrater s’incloguin actes que no siguin només acadèmics, sinó que tothom pugui tenir el seu Ferrater/Ferraté, i que no tot ha de ser la seva poesia, que el traductor, el crític literari, el crític d’art, el lingüista també convé ser vindicat. I que cal la implicació de l’Ajuntament, que clama al cel com de desatès ha estat Ferrater a la ciutat que el va veure néixer. Un dels objectius de l’Associació Gosar Poder, doctor Murgades, serà recollir les vostres paraules proferides en aquesta sala Emili Argilaga del Centre de Lectura de Reus gairebé plena i fer-les efectives com una fresca amargor de llorer, verda aèria remor.

David Figueres – Tarragona Digital

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.