Nova Línia des de Reus a Calafell: La poesia connecta Ferrater i Barral

Joaquim Roglan – Diari de Tarragona

La presentació a Reus de l’Associació Gosar Poder per reivindicar la figura i l’obra de Gabriel Ferrater (Reus, 1922 – Sant Cugat del Vallès, 1972) és una molt bona notícia. Tota iniciativa que investigui, recordi i divulgui l’obra d’un dels intel·lectuals més brillants de Catalunya és benvinguda i necessària. Poeta, traductor, crític d’art i literatura, lingüista i professor universitari, la seva personalitat i la seva empremta marquen una de les èpoques daurades de la cultura durant els anys seixanta i setanta del segle passat, quan Barcelona va ser el melic del món editorial.

Pertanyent a la generació poètica de postguerra, i bon amic de Carles Riba, Jaime Gil de Biedma, José Agustín Goytisolo i Carlos Barral, va ser director literari de l’editorial Seix Barral, bressol de l’anomenat boom de la literatura hispanoamericana i descobridora d’escriptors com Juan Marsé. Considerats membres de l’anomenada Escola Poètica de Barcelona. I presents a les trobades i tertúlies que organitzava Carles Barral a Calafell, juntament amb companys i autors com Terenci Moix, Gabriel García Márquez, Mario Vargas Llosa u Octavio Paz, tres premis Nobel que Ferrater i Barral van ajudar a promocionar. També els anomenaven la generació del gintònic. 

El programa d’actes a Reus que anuncia l’Associació Gosar Poder per a aquesta primavera i la propera tardor és d’una altíssima qualitat literària i acadèmica. Més estudiat a les universitats que conegut pel gran públic, Ferrater mai no ha estat un poeta popular com Martí Pol o Salvador Espriu, per exemple, malgrat que alguns dels seus poemes els varen cantar Guillermina Motta, Miguel Poveda o Juan Gómez ‘Chicuelo’. Entre el postsimbolisme i l’aleshores naixent realisme social, amb erotisme i humor, l’autor de Teoria dels cossos i de Les dones i els dies sempre ha estat inclassificable, i no va ingressar en aquella cèlebre antologia Nueve novísimos poetas españoles (1970), en què apareixien prometedors catalans coetanis com Félix de Azúa, Pere Gimferrer o Manuel Vázquez Montalbán. No obstant això, l’any 1997 quinze poemes seus ingressen amb tots els honors a la gran Antologia de poetes catalans, juntament amb els noms més clàssics i transcendentals d’un mil·lenni de literatura catalana. Sense oblidar mai, tampoc, les seves primeres traduccions de Kafka, Bloomfield o Chomsky. 

Un altre aspecte important dels actes de Reus sobre l’escriptor és l’aliança amb l’Associació Gabriel Ferrater que, des de Sant Cugat del Vallès, la ciutat on va viure i es va fer morir, ha realitzat i realitza una tenaç i encomiable feina per enaltir la dimensió del reusenc. També destaca la presència d’especialistes en la seva obra provinents de la Universitat de Barcelona, la Rovira i Virgili,  l’Autònoma i la Pompeu Fabra. D’aquesta manera, Reus honora un dels seus fills més rellevants i aprofita un patrimoni intel·lectual que va més enllà d’haver posat el seu nom a un institut, a una plaça i a un carrer.

Perquè un personatge nét d’exportador de vins, autodidacte, format a Londres i Hamburg, amb una voluminosa obra escrita i mestre de nous editors ofereix moltes i suggeridores possibilitats culturals. Per això cal esperar que totes aquestes iniciatives prosperin i no siguin només flors de primavera, com és el cas de Carles Barral a Calafell, on la seva importància i memòria no han estat ni valorades, ni promocionades ni aprofitades com mereixeria, fins i tot ara que es compleixen trenta anys de la seva mort. 

Ferrater, Barral, Gil de Biedma, Goytisolo, Marsé i altres són personatges que Vázquez Moltalbán va convertir en protagonistes de la seva novel·la Los alegres muchachos de Atzavara (1987). Tots relacionats amb l’anomenada i mitificada gauche divine, es reunien a Calafell, malgrat que alguns empordanesos situen Atzavara a Cadaqués. Debats i rivalitats localistes al marge, és bo sumar iniciatives com la de Gosar Poder perquè totes aquestes personalitats mai formin part d’un club de poetes morts, sinó que continuïn ben vius i presents. Encara que Gabriel Ferrater, amb només cinquanta anys, decidís seguir aquell malaurat consell de l’actor James Dean que sentenciava: «Viu ràpid, mor jove i deixa un cadàver presentable».

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.