{"id":351,"date":"2019-10-06T12:09:24","date_gmt":"2019-10-06T10:09:24","guid":{"rendered":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?p=351"},"modified":"2019-10-08T12:12:32","modified_gmt":"2019-10-08T10:12:32","slug":"un-retrat-de-joan-ferrate","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?p=351","title":{"rendered":"Un retrat de Joan Ferrat\u00e9"},"content":{"rendered":"\n

Josep Cruset – Diari de Tarragona<\/a><\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Dimarts passat, al Centre de Lectura, l\u2019editor Jordi Cornudella va explicar que entre el llegat de Joan Ferrat\u00e9 s\u2019havia trobat una curiosa fotografia del cr\u00edtic, poeta, traductor i professor reusenc. A la imatge, captada a Cuba el 1960, Ferrat\u00e9 apareix dinant amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir \u2013amb qui est\u00e0 conversant\u2013, durant una visita a l\u2019illa de la famosa parella de fil\u00f2sofs i escriptors francesos.<\/p>\n\n\n\n

Segons Cornudella, la imatge correspon al per\u00edode en qu\u00e8 Joan Ferrat\u00e9 feia d\u2019assessor t\u00e8cnic del Ministeri d\u2019Educaci\u00f3 i Ci\u00e8ncia cub\u00e0, despr\u00e9s del triomf de la revoluci\u00f3 castrista. A l\u2019illa hi va arribar el 1954, tot just acabada la carrera de Filologia Cl\u00e0ssica, per fer de professor de Lleng\u00fces Cl\u00e0ssiques a la Universitat d\u2019Orient de Santiago de Cuba. Si havia fugit de l\u2019asf\u00edxia de l\u2019Espanya franquista a la primera oportunitat que va tenir, tampoc va tardar a tocar el dos de Cuba en adonar-s\u2019en que all\u00ed tampoc hi podria viure, a la vista de cap on evolucionava el r\u00e8gim de Fidel Castro.<\/p>\n\n\n\n

En un m\u00f3n on quasi tot s\u2019explica a trav\u00e9s d\u2019imatges, la fotografia amb Sartre i Beauvoir \u00e9s una bona manera de glossar la dimensi\u00f3 intel\u00b7lectual i liter\u00e0ria de Ferrat\u00e9.<\/p>\n\n\n\n

Jordi Cornudella, marmessor del llegat literari dels germans Ferrat\u00e9\/Ferrater, i Salvador Oliva, professor de la Universitat de Girona, van passar pel Centre de Lectura convidats per Escola de Lletres i l\u2019Associaci\u00f3 Gosar Poder per parlar dels diaris Del desig, de Joan Ferrat\u00e9 (Reus, 1924 \u2013 Barcelona, 2003), publicats fa gaireb\u00e9 un any per Editorial Emp\u00faries. La xerrada va aportar un altre retrat \u2013autoretrat, en aquest cas\u2013 molt revelador de la seva complexa personalitat.<\/p>\n\n\n\n

Del desig s\u00f3n tres diaris \u00edntims escrits per Ferrat\u00e9 entre els anys 60 i 70, quan era professor a la Universitat d\u2019Alberta a Edmonton (Canad\u00e0). Tot i que l\u2019autor els va deixar preparats en vida, no van veure la llum fins 15 anys despr\u00e9s de la seva mort. Els diaris parlen del desig er\u00f2tic des de la intimitat d\u2019un intel\u00b7lectual homosexual i tracten de manera expl\u00edcita la peder\u00e0stia. Ferrat\u00e9 la deixa al descobert d\u2019una manera crua i agosarada, sobretot si tenim en compte l\u2019\u00e8poca en qu\u00e8 van ser escrits.<\/p>\n\n\n\n

La peder\u00e0stia<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El primer, del 1966, aplega les notes d\u2019un viatge a Roma despr\u00e9s de posar fi a la conviv\u00e8ncia insuportable amb una dona, amb qui havia tingut la seva \u00fanica filla. A It\u00e0lia es dedica a admirar els adolescents nus de les pintures barroques i els en carn i ossos dels carrers. El segon data del 1970 i est\u00e0 centrat en la relaci\u00f3 amb Daniel Szsotakiwisky, un noi canadenc de 16 anys de qui es va enamorar. Ferrat\u00e9 considera aquells dies l\u2019\u00fanic moment de delit amor\u00f3s i sexual de la seva vida. Al tercer diari, d\u2019entre 1973 i 1975, recull reflexions retrospectives sobre la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019impacte de la seva publicaci\u00f3 ha estat enorme, com es pot comprovar veient tot el que s\u2019ha dit i escrit sobre ells. Hom coincideix que els diaris engrandeixen encara m\u00e9s la pot\u00e8ncia del personatge i la seva obra \u2013que en aquests escrits introspectius assoleix un nivell literari alt\u00edssim\u2013 i refermen Ferrat\u00e9 com una figura cabdal de les lletres catalanes. \u00abPer a mi va ser un exemple de m\u00e0xima exig\u00e8ncia liter\u00e0ria, de m\u00e0xima integritat moral, de m\u00e0xima independ\u00e8ncia personal. Ho continua sent\u00bb, va escriure Javier Cercas a El Pa\u00eds. El monogr\u00e0fic que recentment li ha dedicat la revista liter\u00e0ria Veus baixes resulta aclaparador en tots aquests sentits.<\/p>\n\n\n\n

El llegat dels Ferrat\u00e9\/Ferrater<\/strong><\/p>\n\n\n\n

El 2018, la seva filla Amalia Ferrat\u00e9 Zeta, va donar la biblioteca \u2013uns 12.000 volums\u2013 del seu pare a la Universitat de Girona, un fons documental que tamb\u00e9 inclou el llegat de Gabriel Ferrater. Cal recordar que Joan Ferrat\u00e9 va marxar de Reus el 1952 i nom\u00e9s hi va tornar un cop, el 1987, el dia que el tercer institut de secund\u00e0ria de la ciutat va ser batejat amb el nom del seu germ\u00e0 Gabriel. \u00abJo vaig marxar aviat de casa. Necessitava viure sol. Jo volia fugir de la fam\u00edlia, per\u00f2 despr\u00e9s vaig voler fugir del pa\u00eds…\u00bb, va explicar Ferrat\u00e9 a l\u2019escriptor Ramon Gomis. \u00abVaig anar al col\u00b7legi quan tenia set o vuit anys. A casa al final es van adonar que no ens havien enviat a l\u2019escola. A mi em va ensenyar a llegir un noi que tenia un any m\u00e9s i amb qui ens vam fer molt amics, en Xavier Amor\u00f3s\u00bb, recordava sobre la seva singular fam\u00edlia i formaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00abEl que veig ara \u00e9s que ens van deixar molta llibertat. Cosa que vol dir al mateix temps que vam estar deixats de la m\u00e0 de D\u00e9u. No vam tenir cap dificultat a llegir qualsevol cosa que ens pass\u00e9s pel cap. A casa hi havia llibres i pod\u00edem agafar tots els que vol\u00edem. En les nostres relacions fora de casa tampoc hi va haver cap vigil\u00e0ncia. La llibertat vol dir tamb\u00e9 que no ten\u00edem guia, ni consell, ni ajut. I per fer-ho m\u00e9s interessant, es va presentar la guerra civil\u00bb, li va dir a Gomis. Una guerra que els va portar a Fran\u00e7a. \u00abEn tornar, tant el Gabriel com jo sab\u00edem que es podia ser diferent\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Records de joventut<\/strong>: \u00abEm sembla que tota la gent de Reus s\u00f3n beneits\u00bb<\/strong><\/p>\n\n\n\n

L\u2019escriptor Ramon Gomis va copsar alguns dels records reusencs de Joan Ferrat\u00e9 merc\u00e8s a una llarga entrevista i algunes converses personals. Les impressions que Ferrat\u00e9 explica a Gomis sobre la seva inf\u00e0ncia i joventut a la ciutat no tenen desperdici: \u00abEm sembla que tota la gent de Reus s\u00f3n beneits. El record que en tinc \u00e9s que tots eren uns beneits i uns br\u00e8tols. Potser aix\u00f2 em ve del que vaig patir en aquella \u00e8poca a causa de la meva timidesa. Hi vaig trobar una quantitat de bojos! El Gabriel era un d\u2019ells. A Reus s\u00f3n coneguts per aix\u00f2, per ser br\u00e8tols, i s\u2019ho cultiven, els agrada. Per tant, la peculiaritat de la meva fam\u00edlia em sembla que era la normalitat en moltes fam\u00edlies\u00bb. 
 <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Josep Cruset – Diari de Tarragona Dimarts passat, al Centre de Lectura, l\u2019editor Jordi Cornudella va explicar que entre el llegat de Joan Ferrat\u00e9 s\u2019havia trobat una curiosa fotografia del cr\u00edtic, poeta, traductor i professor reusenc. A la imatge, captada a Cuba el 1960, Ferrat\u00e9 apareix dinant amb Jean-Paul Sartre i Simone de Beauvoir \u2013amb … <\/p>\n

Continua llegint \u00abUn retrat de Joan Ferrat\u00e9\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-351","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/351","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=351"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/351\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":354,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/351\/revisions\/354"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=351"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=351"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=351"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}