{"id":128,"date":"2019-10-06T12:11:30","date_gmt":"2019-10-06T10:11:30","guid":{"rendered":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?p=128"},"modified":"2019-10-12T13:37:39","modified_gmt":"2019-10-12T11:37:39","slug":"128","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?p=128","title":{"rendered":"On ets, Daniel?"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Miquel Bonet &#8211; <a href=\"https:\/\/tarragonadigital.com\/opinio\/37542\/on-ets-daniel\">Tarragona Digital<\/a><\/p>\n\n\n\n<ul class=\"wp-block-gallery columns-1 is-cropped wp-block-gallery-1 is-layout-flex wp-block-gallery-is-layout-flex\"><li class=\"blocks-gallery-item\"><figure><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"759\" height=\"530\" src=\"http:\/\/gosarpoder.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/una-pagina-del-diari-de-roma-passada-a-net-i-illustrada-com-sho-va-trobar-jordi-cornudella-5d973788d6fa7-4.jpg\" alt=\"\" data-id=\"135\" data-link=\"http:\/\/gosarpoder.cat\/?attachment_id=135\" class=\"wp-image-135\" srcset=\"http:\/\/gosarpoder.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/una-pagina-del-diari-de-roma-passada-a-net-i-illustrada-com-sho-va-trobar-jordi-cornudella-5d973788d6fa7-4.jpg 759w, http:\/\/gosarpoder.cat\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/una-pagina-del-diari-de-roma-passada-a-net-i-illustrada-com-sho-va-trobar-jordi-cornudella-5d973788d6fa7-4-300x209.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 706px) 89vw, (max-width: 767px) 82vw, 740px\" \/><\/figure><\/li><\/ul>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Continua, fora dels focus medi\u00e0tics, la pol\u00e8mica m\u00e9s interessant que s\u2019ha suscitat a Catalunya en tot 2019.<\/strong>&nbsp;No \u00e9s altra que la vida sexual de Joan&nbsp;Ferrat\u00e9, reusenc no practicant, intel\u00b7lectual fora de context, personatge poc poli\u00e8dric, com es diu ara. Una mica sense voler-ho, la sala d\u2019actes del Centre de Lectura de Reus, avivada per l\u2019<a href=\"https:\/\/twitter.com\/gabrielferrater?lang=ca\">Associaci\u00f3&nbsp;<\/a><a href=\"https:\/\/twitter.com\/gabrielferrater?lang=ca\">ferreteriana<\/a><a href=\"https:\/\/twitter.com\/gabrielferrater?lang=ca\">&nbsp;Gosar Poder<\/a>, s\u2019ha erigit en escenari i \u00e0gora d\u2019unes jornades plenes de tensi\u00f3 cultural \u2014i humana\u2014 una mica inesperades.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Si m\u00e9s no, qui s\u2019hauria d\u2019anar a pensar que el lloc on un home mort fa quinze anys li agradava ficar la tita&nbsp;<\/strong>despertaria tanta esqu\u00edrria. Sobre els valors literaris i testimonials de la publicaci\u00f3 dels diaris in\u00e8dits de&nbsp;Ferrat\u00e9&nbsp;a finals de l\u2019any 18, ja se n\u2019ha parlat molt. Escombrarem cap a casa i us tornar\u00e9 a remetre&nbsp;<a href=\"https:\/\/tarragonadigital.com\/opinio\/35529\/el-ferrate-calent\" rel=\"noreferrer noopener\" target=\"_blank\">al que en va escriure Abel&nbsp;Cutillas<\/a>, insuperat. Sobre per qu\u00e8 la publicaci\u00f3 ara d\u2019aquests dietaris ha suposat tanta commoci\u00f3 potser caldria parlar-ne una mica m\u00e9s.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>El nucli de la pol\u00e8mica pot semblar irrisori.<\/strong>&nbsp;Ferrat\u00e9&nbsp;va arribar a ser un home gran que tenia uns conflictes molt&nbsp;xungos&nbsp;amb la seva sexualitat, fruit del seu temps, i que es va voler enamorar d\u2019un noiet canadenc de 16 anys,&nbsp;Daniel&nbsp; J.&nbsp;Szostakiwskyj. Un home que vivia entotsolat en s\u00ed mateix i que va arribar a escriure:&nbsp;\u00abtinc cinquanta anys, i he hagut d&#8217;arribar en aquesta edat per acabar de saber que hi ha homes a qui agraden els homes (tots cuixes, cul i muscle a tot arreu) i homes a qui agraden les dones (totes cul i cuixa, i pits a tot arreu) per pura sensualitat, i prou, i que no els agrada res fora d&#8217;aix\u00f2\u00bb. Aquest descobriment, gaireb\u00e9 infantil, \u00e9s el motor de la seva \u00fanica obra de creaci\u00f3.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Que&nbsp;Ferrat\u00e9<\/strong><strong>&nbsp;no tingu\u00e9s una relaci\u00f3 plena \u2014sexual i afectiva\u2014 fins al 46 anys suposa una certa distorsi\u00f3 vital<\/strong>, s\u00ed, per\u00f2 no \u00e9s res que no passi cada dia. De fet, hi ha molta gent que se\u2019n va a l\u2019altre barri sense haver-ho experimentat mai. No passa res. L\u2019amor no \u00e9s un dret, com tampoc ho \u00e9s la felicitat, encara que hi hagi gent a qui li agradaria legislar-ho. El m\u00f3n no funciona aix\u00ed. Que alg\u00fa, de la pot\u00e8ncia intel\u00b7lectual de&nbsp;Ferrat\u00e9, opt\u00e9s per&nbsp;literaturitzar&nbsp;aquesta mancan\u00e7a, ja \u00e9s una altra cosa. Que no s\u2019atrev\u00eds a publicar-ho n\u2019\u00e9s una altra. I que s\u2019assumeixi amb tanta incomoditat l\u2019acc\u00e9s \u00edntim al seu pensament n\u2019\u00e9s una de molt m\u00e9s grossa.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Dimarts passat, estaven convocats a Reus el traductor Salvador Oliva i l\u2019editor Jordi Cornudella,<\/strong>&nbsp;per parlar-ne \u2014tots dos el van con\u00e8ixer i en van ser amics. De fet, no ben b\u00e9 d\u2019aix\u00f2 s\u2019havia de parlar. La xerrada s\u2019anunciava com a&nbsp;<em>Joan&nbsp;Ferrat\u00e9: la literatura com a di\u00e0leg<\/em>&nbsp;per\u00f2 es va convertir en una amena conversa de bar, esquitxada d\u2019an\u00e8cdotes truculentes entre els dos homenots. En molts moments, va ser una pon\u00e8ncia d\u2019un gust discutible que va incomodar visiblement alguns dels assistents. N\u2019hi havia que arrufaven molt les celles. Altres anaven desfilant, amb discreci\u00f3 o sense, a mig acte. Per part meva, seria molt c\u00ednic si ara us digu\u00e9s que no em va agradar, sent com&nbsp;s\u00f3c&nbsp;propens a la xafarderia i a l\u2019astracanada.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Cornudella va explicar algunes fac\u00e8cies crues, que no van caure gaire b\u00e9.<\/strong>&nbsp;Joan i ell van visitar Reus als 90, per la inauguraci\u00f3 de l\u2019Institut Gabriel Ferrater, dedicat a son germ\u00e0. Joan no havia tornat a la seva ciutat de naixement des que s\u2019havia instal\u00b7lat a Barcelona provinent del Canad\u00e0, feia vint anys. Els acompanyava el fact\u00f2tum local Xavier Amor\u00f3s, que en passar per davant de la m\u00edtica Ca la Sol va exclamar: \u00abMira, Joan, aqu\u00ed \u00e9s on an\u00e0vem de putes!\u00bb, a la qual cosa&nbsp;Ferrat\u00e9&nbsp;va contestar: \u00abNo, jo no. Aix\u00f2 vosaltres\u00bb. Silenci a la sala. Rialletes. Gent movent-se a les cadires. Una altra: Am\u00e8lia Ferrater es queixava que el talent entre els germans s\u2019havia repartit malament i s\u2019havia quedat entre els fills mascles. Per\u00f2 que potser hi tenia a veure que de jove no li deixaven llegir certes coses, com ara l&#8217;obra imp\u00fadica&nbsp;<em>L<\/em><em>es<\/em>&nbsp;<em>Relacions<\/em>&nbsp;<em>Perilloses<\/em>.&nbsp;Riallada una miqueta mis\u00f2gina de Salvador Oliva que s\u2019ajuntava a la poca comprensi\u00f3 dels conflictes de l\u2019homosexualitat per part de Cornudella. Un altre silenci. I la sospita que els judicis morals que s\u2019estan emetent estan ancorats en el passat. Sense ser un servidor de vost\u00e8s sospit\u00f3s d\u2019emparar la correcci\u00f3 pol\u00edtica.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Per\u00f2 el que va acabar de tensar la corda va ser la descripci\u00f3 de Cornudella de l\u2019escenari del su\u00efcidi de Ferrat\u00e9.<\/strong>&nbsp;Sense que ning\u00fa li deman\u00e9s al respecte, fa la impressi\u00f3 que l\u2019editor t\u00e9 preparada per defecte la defensa davant qui l\u2019acusa d\u2019haver publicat uns diaris que l\u2019autor no havia gosat publicar en vida. Cornudella descriu amb tot luxe de detalls com els amics van arribar a casa seva i s\u2019ho van trobar tot disposat i escenificat: un llibre obert, amb un poema de Carner \u2014<em>Cant<\/em>&nbsp;<em>de<\/em>&nbsp;<em>flabiol<\/em>\u2014 com a nota de su\u00efcidi, un testament amagat dalt d\u2019un armari, els dietaris, passats a net i amb postals d\u2019It\u00e0lia enganxades, a punt per ser publicats. Joan&nbsp;Ferrat\u00e9&nbsp;es va voler morir el mateix dia en qu\u00e8 s\u2019havia enllitat amb Daniel per primer cop, no va deixar de viure mai en aquella breu relaci\u00f3, que va voler grandiosa i potser no ho va ser tant.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Per Cornudella, tot s\u00f3n signes de la seva voluntat p\u00f2stuma.<\/strong>&nbsp;De la mateixa manera, afirma que en el seu moment la publicaci\u00f3 del llibre no va tirar endavant perqu\u00e8, amb les l\u00e0mines a tot color que Ferrat\u00e9 hi volia, sortia massa car. Fos com fos, publicar-ho era fer real el que potser nom\u00e9s havia estat un producte del seu desig i la seva imaginaci\u00f3. Que ell en vida no gosava, ens diu, per\u00f2 va emetre senyals clars perqu\u00e8 ho fessin els seus amics pr\u00f2xims. I si no, \u00abque no s\u2019hagu\u00e9s mort\u00bb, afegeix en to joc\u00f3s.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"has-medium-font-size wp-block-paragraph\"><strong>Tot aix\u00f2 ho hem d\u2019explotar m\u00e9s.<\/strong>&nbsp;Cal que no s\u2019acabi la festa. El pr\u00f2xim pas, penso, ha de ser localitzar&nbsp;Daniel J.&nbsp;Szostakiwskyj&nbsp;i que vingui a Reus a explicar com li va fer&nbsp;<em>ghosting<\/em>&nbsp;a&nbsp;Ferrat\u00e9&nbsp;i qu\u00e8 hi ha de veritat en el que explica l\u2019escriptor. Ara ja deu haver fet els 65 i no ens podem encantar, que despr\u00e9s tot s\u00f3n disgustos. Encoratjo la gent de Gosar Poder a portar-lo. Jo, l\u2019he buscat per&nbsp;Google&nbsp;i ni rastre.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Miquel Bonet &#8211; Tarragona Digital Continua, fora dels focus medi\u00e0tics, la pol\u00e8mica m\u00e9s interessant que s\u2019ha suscitat a Catalunya en tot 2019.&nbsp;No \u00e9s altra que la vida sexual de Joan&nbsp;Ferrat\u00e9, reusenc no practicant, intel\u00b7lectual fora de context, personatge poc poli\u00e8dric, com es diu ara. Una mica sense voler-ho, la sala d\u2019actes del Centre de Lectura &hellip; <\/p>\n<p class=\"link-more\"><a href=\"http:\/\/gosarpoder.cat\/?p=128\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">\u00abOn ets, Daniel?\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-128","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/128","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=128"}],"version-history":[{"count":10,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/128\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":518,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/128\/revisions\/518"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=128"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=128"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=128"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}