{"id":1010,"date":"2022-02-09T11:00:15","date_gmt":"2022-02-09T10:00:15","guid":{"rendered":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?p=1010"},"modified":"2022-02-09T11:27:25","modified_gmt":"2022-02-09T10:27:25","slug":"agraiment-premi-de-narrativa-ciutat-de-reus-dire-el-que-em-fuig","status":"publish","type":"post","link":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?p=1010","title":{"rendered":"Agra\u00efment Premi de Narrativa Ciutat de Reus \u201cDir\u00e9 el que em fuig\u201d"},"content":{"rendered":"\n
\"\"
Foto: Jes\u00fas Argent\u00f3 Raset<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

El passat dia 27 de desembre Isabel Olesti va ser guardonada amb el Premi de Narrativa Ciutat de Reus “Dir\u00e9 el que em fuig”. En el seu discurs d’agra\u00efment va explicar la seva relaci\u00f3 amb Gabriel Ferrater. Ens plau reproduir les seves paraules.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Agraeixo profundament aquest premi i m\u2019agradaria explicar per qu\u00e8. Primer, perqu\u00e8 escriure costa molt. No \u00e9s un do (que alguna cosa d\u2019aix\u00f2 hi ha), ni fruit de la inspiraci\u00f3 que baixa del cel\u2026 No. \u00c9s voluntat i aprenentatge. \u00c9s una feina dura, que et pren moltes hores de la teva vida sense saber si escrius pel buit, si tota aquella dedicaci\u00f3, tots els centenars d\u2019hores davant l\u2019ordinador serviran per alguna cosa. Tot aix\u00f2 no ho saps. Escriure sempre \u00e9s incert, i sovint poc valorat. Explicava Eduardo Mendoza que els seus fills passaven un mal tr\u00e0ngol quan a l\u2019escola els companys els preguntaven \u00bfI el teu pare a qu\u00e8 es dedica? Perqu\u00e8 ning\u00fa m\u00e9s era escriptor i els nens se\u2019ls miraven estranyats. En canvi tu continues escrivint. Per qu\u00e8? Perqu\u00e8 \u00e9s apassionant, perqu\u00e8 et transporta en mons que tu inventes, perqu\u00e8 t\u2019ajuda a entendre el m\u00f3n mentre l\u2019expliques, perqu\u00e8 creus que ets un mag que manipula els personatges, per\u00f2 el fant\u00e0stic \u00e9s que els personatges acaben adquirint vida pr\u00f2pia i et manipulen a tu i guien les seves vides fict\u00edcies. Flaubert, mentre escrivia Madame Bovary, explica en una carta a la seva amiga Louise Colet que aquella tarda ha estat el seu personatge, el cavall que muntava madame Bovary, el vent que li embullava els cabells, els arbres del bosc que travessava… Per aix\u00f2 no deixo d\u2019escriure.<\/p>\n\n\n\n

Jo s\u00f3c d\u2019escriptura lenta i reposada. Em passo molts anys amb cada obra. M\u2019agrada corregir, rellegir i llegir en veu alta per veure com sonen les paraules. A casa em diuen \u201c mira, ja parla sola\u201d. De fet  \u00e9s un exercici molt bo que diuen que tamb\u00e9 practicava Flaubert. Si la llengua sona, si m\u2019\u00e9s propera i no afectada, vol dir que vaig b\u00e9. I costa. Per tot aix\u00f2, la millor recompensa \u00e9s quan un lector ha connectat amb el que escrius i t\u2019ho explica emocionat i et fa veure all\u00f2 que tu no havies vist\u2026 Perqu\u00e8 un cop l\u2019escriptor acaba l\u2019obra all\u00f2 ja no \u00e9s seu sin\u00f3 del lector. I cada lector far\u00e0 la seva versi\u00f3 d\u2019all\u00f2 que tu has escrit. Perqu\u00e8 segons com \u00e9s aquest  lector, segon el que hagi llegit, vist, viscut, etc. es far\u00e0 l\u2019obra a la seva manera.   I aix\u00f2 \u00e9s fant\u00e0stic.<\/p>\n\n\n\n

Agraeixo la valentia del jurat a escollir un recull de contes i no una novel\u00b7la. I \u00e9s que el conte est\u00e0 poc valorat, en la literatura catalana actual, quan tenim exemples gloriosos de contistes com Merc\u00e8 Rodoreda, Pere Calders, Victor Catal\u00e0 o Quim Monz\u00f3 i Sergi Pamies, que han estat el pal de paller de l\u2019editorial Quaderns crema durant molts anys.  <\/p>\n\n\n\n

El conte t\u00e9 un format ideal pel m\u00f3n que vivim, de consum r\u00e0pid i poc temps per perdre. Un conte te\u2019l llegeixes dalt del metro, al tren, abans d\u2019agafar el son\u2026 \u00e9s una historia que s\u2019obre i es tanca en molt poques p\u00e0gines. Aquesta \u00e9s una de les gr\u00e0cies.<\/p>\n\n\n\n

\u00c0lbum d\u2019amors complicats, tal com assenyala el t\u00edtol, t\u00e9 un fil conductor: hist\u00f2ries de tota mena al voltant d\u2019aix\u00f2 tan meravell\u00f3s i complicat com \u00e9s l\u2019amor.  Amors estranys, amors impossibles, dels que no acaben b\u00e9, amors literaris, amors tristos o d\u2019iniciaci\u00f3, desesperats, apassionats, furtius. <\/p>\n\n\n\n

Com  podeu imaginar, em fa una il\u00b7lusi\u00f3 especial que sigui un premi de Reus, la ciutat on vaig n\u00e9ixer i viure molts anys, on hi tinc fam\u00edlia i amics i amigues estimad\u00edssimes, records i un paisatge que porto molt endins. Precisament un d\u2019aquests contes  l\u2019encap\u00e7ala uns versos molt coneguts de Ferrater que parlen de l\u2019avellaner. I \u00e9s sota l\u2019avellaner on un nen apr\u00e8n les del\u00edcies amat\u00f2ries de la m\u00e0 de la minyona que acaba d\u2019arribar d\u2019Andalusia. <\/p>\n\n\n\n

M\u2019honora especialment que el premi porti un vers de Ferrater i que es remoguin consci\u00e8ncies vers el poc cas que se li ha fet a Reus al llarg dels temps. Parlem, no nom\u00e9s d\u2019un poeta, sin\u00f3 d\u2019un dels grans intel\u00b7lectuals europeus de la seva \u00e8poca. L\u2019any 2010, quan estava immersa en els festivals de poesia que vaig dirigir a Reus, Taca d\u2019oli, i que es van acabar amb m\u00e9s pena que gl\u00f2ria quan va canviar la Regidora de Cultura, vaig organitzar dos recitals de Ferrater al mas Picarany. Va ser la primera vegada que s\u2019obrien les portes de la casa on Ferrater havia viscut i comen\u00e7at a escriure la seva poesia. Era un lloc m\u00edtic i m\u2019hi vaig tirar de cap. Volia, innocent de mi, que all\u00f2 pogu\u00e9s ser una fundaci\u00f3, un centre d\u2019estudis ferraterians, un lloc de trobada, no nom\u00e9s per la literatura sin\u00f3 per l\u2019art, seguint l\u2019exemple de la fundaci\u00f3 Josep Pla o Salvador Espriu, la de Villalonga i Blai Bonet a Mallorca, les cases de Maragall, de Foix, i fa poc de Vinyoli.<\/p>\n\n\n\n

 Vaig parlar amb els amos, que hi estaven d\u2019acord i demanaven un preu irrisori per ser el que era. Tamb\u00e9 vaig parlar amb l\u2019ajuntament de Reus i Almoster, amb el Conseller de Cultura, amb la Diputaci\u00f3 i fins i tot amb la Direcci\u00f3 General de Museus i Patrimoni de la Generalitat perqu\u00e8 el mas Picarany fos declarat com un b\u00e9 p\u00fablic i no es pogu\u00e9s vendre a un particular, que, per cert, en aquell moment havia de ser una empresa russa. Finalment tot aquell esfor\u00e7 va acabar en un buit. Ara el mas \u00e9s d\u2019un particular holand\u00e8s i sembla que \u00e9s conscient del valor hist\u00f2ric d\u2019aquella casa. El llegat Ferrater, despr\u00e9s de la negativa de Reus i la Biblioteca de Catalunya, \u00e9s a la Universitat de Girona. Consta dels papers dels germans Ferrater, Joan i Gabriel, els escassos llibres del Gabriel m\u00e9s un volum considerable del seu germ\u00e0 Joan (entre 12 i 15.000 llibres).<\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 estic contenta que, malgrat no tenir el llegat  i malgrat deixar-nos perdre el Picarany, hagi nascut Gosar Poder, que Reus formi part de l\u2019any Ferrater i que un premi porti el nom d\u2019un vers seu: Dir\u00e9 el que em fuig. <\/p>\n\n\n\n

Es b\u00e0sic que la llengua, o la literatura, es remogui, que hi hagi debat i idees i que tingui m\u00e9s pes, a Reus, a banda, per exemple, de la bona iniciativa de Reusenques de lletres, nascuda precisament aqu\u00ed, a la Biblioteca. El tresor m\u00e9s gran, all\u00f2 que identifica un pa\u00eds, \u00e9s la llengua, que comen\u00e7a a casa, continua a l\u2019escola i es solidifica al carrer. Tal com anem, si no fem un mea culpa personal i les institucions p\u00fabliques li donen una empenta seriosa, quedarem a zero. El catal\u00e0 est\u00e0 tocat de mort i \u00e9s una cosa de tots.<\/p>\n\n\n\n

Isabel Olesti<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

El passat dia 27 de desembre Isabel Olesti va ser guardonada amb el Premi de Narrativa Ciutat de Reus “Dir\u00e9 el que em fuig”. En el seu discurs d’agra\u00efment va explicar la seva relaci\u00f3 amb Gabriel Ferrater. Ens plau reproduir les seves paraules. Agraeixo profundament aquest premi i m\u2019agradaria explicar per qu\u00e8. Primer, perqu\u00e8 escriure … <\/p>\n

Continua llegint \u00abAgra\u00efment Premi de Narrativa Ciutat de Reus \u201cDir\u00e9 el que em fuig\u201d\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[1],"tags":[],"class_list":["post-1010","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-articles"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1010","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=1010"}],"version-history":[{"count":2,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1010\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1014,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/posts\/1010\/revisions\/1014"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=1010"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcategories&post=1010"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Ftags&post=1010"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}