{"id":78,"date":"2019-10-06T10:40:39","date_gmt":"2019-10-06T08:40:39","guid":{"rendered":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?page_id=78"},"modified":"2019-10-09T10:37:21","modified_gmt":"2019-10-09T08:37:21","slug":"gabriel-ferrater","status":"publish","type":"page","link":"http:\/\/gosarpoder.cat\/?page_id=78","title":{"rendered":"Gabriel Ferrater"},"content":{"rendered":"\n
\"\"<\/figure>\n\n\n\n

La traject\u00f2ria intel\u00b7lectual i po\u00e8tica de Gabriel Ferrater i Soler abra\u00e7a un per\u00edode de temps relativament breu (des del 1950 fins el 1972, any del seu tr\u00e0gic trasp\u00e0s), per\u00f2 intens i brillant, i d’un vigor intel\u00b7lectual i d’una qualitat inq\u00fcestionables.<\/p>\n\n\n\n

Gabriel Ferrater representa un model d’intel\u00b7lectual i de poeta heterodox i at\u00edpic, almenys amb relaci\u00f3 als referents de l’\u00e8poca. Ben allunyat del model d’intel\u00b7lectual org\u00e0nic definit per Gramsci -del tot impensable a la Catalunya franquista-, i prou allunyat tamb\u00e9 del model resistencialista i patrioter, Ferrater se’ns apareix b\u00e0sicament com un home de lletres liberal i independent, esc\u00e8ptic, antiprovinci\u00e0, recel\u00f3s d’ideologies i dogmatismes, pol\u00edtics o est\u00e8tics, i, per damunt de tot, l\u00facid, iconoclasta i provocador. Un personatge poc convencional, autodidacte, rigor\u00f3s, am\u00e8, did\u00e0ctic i sempre apassionat.

Ferrater \u00e9s conegut b\u00e0sicament com a poeta, i \u00e9s aquest sens dubte l’\u00e0mbit on aconsegueix uns resultats m\u00e9s remarcables, per\u00f2 destaca tamb\u00e9 la seva activitat professional com a lector i director editorial, professor i traductor, i \u00e9s especialment interessant la seva aportaci\u00f3 com a cr\u00edtic d’art, ling\u00fcista i estudi\u00f3s de la literatura. S\u00f3n de refer\u00e8ncia obligada, sobretot, tant per les lectures que en proposa com per la forma d’exposar-les, les seves aproximacions a l’obra de Josep Carner, Carles Riba i J. V. Foix.

Vista en conjunt, la seva traject\u00f2ria intel\u00b7lectual \u00e9s for\u00e7a coherent i d’una evident complementarietat. La seva producci\u00f3 no po\u00e8tica, malgrat el car\u00e0cter parcial i en alguns casos inconcl\u00fas, deixa entreveure una clara unitat d’intencions i sembla respondre a un mateix projecte volgudament global i que el mateix Ferrater definia, en una ressenya publicada a Laye<\/em>, com una exig\u00e8ncia b\u00e0sica del \u00abtreballador de la cultura\u00bb modern, per a qui la seva feina no ha de consistir en altra cosa que \u00aben hacer su especialidad bastante robusta para absorber todo posible conocimiento e integrarlo en un sistema expresivo organizado y din\u00e1mico\u00bb<\/em>\u00ab.

Quant a la seva breu obra l\u00edrica, d’una gran for\u00e7a i originalitat, se’ns apareix com una s\u00edntesi molt particular de tradici\u00f3 i modernitat i com el resultat de l’apropiaci\u00f3 selectiva de les principals propostes d’alguns dels autors m\u00e9s importants de la literatura catalana (March, Carner, Riba, Foix) i de l’europea i americana (Catul, Chr\u00e9tien de Troyes, Villon, Baudelaire, Rimbaud, Frost, Graves, Pavese, Cavafis, Eliot, Lowell, Auden, Brecht…).

Autor no gens susceptible de ser adscrit a cap moviment en particular, Ferrater representa la voluntat m\u00e9s clara de regeneraci\u00f3 del sistema literari catal\u00e0 en el per\u00edode de postguerra. La seva poesia, escrita i publicada al llarg de la d\u00e8cada dels seixanta, en un moment crucial, de canvi i de polaritzaci\u00f3 est\u00e8tica entre la l\u00ednia de tradici\u00f3 postsimbolista i l’emergent realisme hist\u00f2ric, esdev\u00e9 ella sola una tercera via alternativa, sintetitzadora, diferent i nova, i especialment atenta a l’evoluci\u00f3 de la l\u00edrica contempor\u00e0nia. Amb tot, no hi ha inter\u00e8s per la seva poesia sin\u00f3 a partir del 1968, quan comen\u00e7a la davallada del realisme hist\u00f2ric, i sobretot a partir de la seva mort. Per\u00f2 la reivindicaci\u00f3 i la irradiaci\u00f3 real del model ferrateri\u00e0, decisiu per a entendre la poesia catalana actual, no tindr\u00e0 lloc fins a la d\u00e8cada dels vuitanta, coincidint amb la publicaci\u00f3 de l’obra p\u00f2stuma.<\/p>\n\n\n\n

La vida del poeta, encara avui m\u00e9s mistificada que estudiada, podria resumir-se sum\u00e0riament amb les seg\u00fcents dades: neix a Reus el 20 de maig de 1922, en el si d’una fam\u00edlia de vinaters benestant i culta que si d’una banda retarda l’entrada del fill en el sistema educatiu reglat (no va a l’escola fins als 10 anys), de l’altra es preocupa per crear l’ambient favorable per a la seva s\u00f2lida educaci\u00f3 i formaci\u00f3 intel\u00b7lectuals. Ferrater viu a Reus (parad\u00eds de la infantesa i marc referencial de molts dels seus poemes, sobretot \u00abIn memoriam\u00bb) fins el 1938, any en qu\u00e8 la seva fam\u00edlia s’exilia a Fran\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n

El 1941 torna a Espanya: fa el servei militar (1943-45), treballa a l’empresa del pare i acaba com pot el batxillerat (1945-47), es matricula en ci\u00e8ncies exactes a la Universitat de Barcelona, per\u00f2 al tercer curs abandona els estudis (1950). El 1951 mor el seu pare, que, arru\u00efnat, se su\u00efcida i aquest fet coincideix amb un punt d’inflexi\u00f3 fonamental en la traject\u00f2ria vital i intel\u00b7lectual de Gabriel Ferrater. D’una banda, el poeta s’estableix a Barcelona i fa els primers passos per professionalitzar-se com a cr\u00edtic d’art, traductor i lector editorial; i, d’una altra, entra en contacte amb diversos grups art\u00edstics i intel\u00b7lectuals barcelonins. En els primers anys cinquanta Ferrater coneix i freq\u00fcenta, entre altres, Jos\u00e9 M. de Mart\u00edn (amb qui el 1951 escriu la novel\u00b7la polic\u00edaca Un cuerpo, o dos\u00bb<\/em>), Joan Vinyoli, Rosa Leveroni, Eduard Valent\u00ed, Carles Riba i tamb\u00e9 el cercle de joves intel\u00b7lectuals vinculats a la revista Laye<\/em>, on col\u00b7labora amb articles sobre art (Laye, publicada entre el 1950 i el 1954 per la Delegaci\u00f3n Provincial de Educaci\u00f3n de Barcelona, i dirigida pel falangista Eugenio Fuentes Mart\u00edn, es considera avui un espai de converg\u00e8ncia de l’anomenada \u00abEscuela de Barcelona\u00bb). \u00c9s tamb\u00e9 en aquesta \u00e8poca que coneix els poetes en llengua castellana Jaime Gil de Biedma i Carlos Barral, m\u00e9s joves que ell i sobre els quals tindr\u00e0 un gran ascendent.<\/p>\n\n\n\n

Entre el 1958 i el 1968, Ferrater escriu i publica el conjunt de la seva obra po\u00e8tica. A l’endemig, el poeta ha maldat per procurar-se una certa estabilitat professional i personal. Primer, fora del pa\u00eds: viatja a Londres amb la intenci\u00f3 de trobar-hi una feina editorial, que aconsegueix, per\u00f2, a Hamburg, com a lector de la Rowohlt Verlag. I despr\u00e9s, a Catalunya: la tardor del 1963 accepta el c\u00e0rrec de director literari de Seix Barral i l’any seg\u00fcent es casa amb la periodista americana Jill Jarrell (de qui se separa el 1966) i fixa la seva resid\u00e8ncia definitiva a Sant Cugat. El 1968 acaba la carrera de filosofia i lletres i entra com a professor de ling\u00fc\u00edstica i cr\u00edtica liter\u00e0ria a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona. Aquests s\u00f3n els anys de m\u00e9s activitat intel\u00b7lectual (doc\u00e8ncia, confer\u00e8ncies, seminaris, projectes, pr\u00f2legs, traduccions…) i s\u00f3n els anys, tamb\u00e9, dels primers reconeixements p\u00fablics oficials. Per\u00f2 el 27 d’abril de 1972, pocs dies abans de fer 50 anys, Gabriel Ferrater se su\u00efcida al seu pis de Sant Cugat.<\/p>\n\n\n\n

La irrupci\u00f3 po\u00e8tica de Ferrater fou tan sobtada i inquietant com el seu silenci. Primer, per la qualitat, solidesa i novetat de la seva poesia i, despr\u00e9s, per l’abandonament tan prematur i definitiu just en el moment que comen\u00e7ava a tenir un reconeixement important. El mateix poeta explica alguns dels desencadenants de la seva fulminant i fuga\u00e7 vocaci\u00f3 l\u00edrica: necessitat d’explicar -i sobreposar-se a- l’obscurantisme opressiu de la immediata postguerra, voluntat de comprendre’s i de comprendre la realitat circumdant i coincid\u00e8ncia feli\u00e7 d’un seguit de circumst\u00e0ncies m\u00e9s o menys accidentals.<\/p>\n\n\n\n

Ferrater va escriure la quasi totalitat de la seva poesia en nom\u00e9s sis anys, del 1958 al 1963. Amb posterioritat, va fer nom\u00e9s uns quants poemes nous, en va revisar alguns de publicats i va preparar l’edici\u00f3 de l’obra completa: Les dones i els dies<\/em> (1968). Aquest volum aplega un total de 114 poemes generalment breus, a excepci\u00f3 d'\u00bbIn memoriam\u00bb i \u00abPoema inacabat\u00bb, de caire m\u00e9s narratiu, i presenta una estructuraci\u00f3 per seccions numerades que respecta, globalment, l’ordre d’aparici\u00f3 i l’organitzaci\u00f3 interna dels tres \u00fanics volums publicats per l’autor: Da nuces pueris<\/em>(1960; reed.: Emp\u00faries, 1987), Menja’t una cama<\/em> (1962; reed.: Emp\u00faries, 1997) i Teoria dels cossos<\/em>(1966; reed.: Emp\u00faries, 1989). Ara b\u00e9, en haver eliminat tots els paratextos que acompanyaven aquells poemaris (ep\u00edgrafs, subt\u00edtols, ep\u00edlegs), Ferrater despulla encara m\u00e9s la poesia, la buida de tot element no essencial i n’accentua i refor\u00e7a la seva cohesi\u00f3 interna. El t\u00edtol del recull, Les dones i els dies<\/em>, ir\u00f2nicament manllevat d’Hes\u00edode (Erga kai hemerai<\/em>: Treballs i dies), refor\u00e7a el car\u00e0cter unitari del conjunt i sintetitza els centres d’inter\u00e8s i tem\u00e0tics m\u00e9s importants de la poesia ferrateriana: les complexes relacions humanes i la dimensi\u00f3 moral de les seves experi\u00e8ncies (les dones) i el marc contextual -les variants temporal i espacial- en qu\u00e8 tenen lloc (els dies). <\/p>\n\n\n\n

Gabriel Ferrater no es prodiga gens en escrits sobre po\u00e8tica i sobre la seva poesia, l’\u00fanica ocasi\u00f3 en qu\u00e8 en parla expl\u00edcitament \u00e9s en el text que fa d’ep\u00edleg a Da nuces pueris<\/em>, i se’n poden trobar tamb\u00e9 refer\u00e8ncies en alguns dels seus poemes (vegeu, per exemple, alguns passatges de \u00abPoema inacabat\u00bb) i, d’una manera especial, en alguns dels seus textos sobre llengua, pintura i literatura (sobretot en els estudis dedicats a Foix, Riba i Carner)<\/p>\n\n\n\n

Amb tot, podem assenyalar alguns dels aspectes generals de la seva po\u00e8tica: l’obligaci\u00f3 de tot escriptor de definir b\u00e9 el lloc que ocupa amb relaci\u00f3 a la tradici\u00f3 liter\u00e0ria (vegeu \u00abEls arist\u00f2crates\u00bb), la necessitat d’assumir que en art tot \u00e9s forma i la convicci\u00f3 que la literatura es fa amb paraules i no amb idees. Per\u00f2 l’aspecte central \u00e9s que el poeta ha de definir clarament la seva actitud moral a l’hora d’escriure, \u00e9s a dir: \u00abLa dist\u00e0ncia que hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el centre de la seva imaginaci\u00f3.\u00bb Per aconseguir aquest distanciament, Ferrater recolza sobre dos recursos molt concrets i d’una gran efic\u00e0cia: la ironia i la m\u00e8trica (el distanciament mateix \u00e9s ent\u00e8s com un tercer element, arbitrari, que possibilita l’equilibri de tensions entre les formes personals del poeta i les de la llengua comuna). <\/p>\n\n\n\n

La poesia ferrateriana, no exempta d’hermetisme i d’un simbolisme a voltes d’una extrema complexitat imaginativa, es caracteritza, per\u00f2, fonamentalment, per ser austera i realista, resultat en bona part d’una volguda naturalitat discursiva i d’un marcat concretisme i col\u00b7loquialisme. \u00c9s una poesia que pret\u00e9n complir les seg\u00fcents condicions b\u00e0siques: intel\u00b7ligibilitat, sinceritat, sensatesa, inter\u00e8s i amenitat, i, sobretot, que defuig sempre tota mena de barroquismes i de gratu\u00efts virtuosismes conceptuals i formals. Per\u00f2 all\u00f2 que caracteritza m\u00e9s el procediment po\u00e8tic ferrateri\u00e0 \u00e9s el to tan particular de la seva veu po\u00e8tica, marcadament experiencial, reflexiva, continguda i sincera, que recolza sobre unes estrat\u00e8gies discursives de gran efic\u00e0cia. I, molt especialment, la preemin\u00e8ncia que s’hi atorga a la reflexi\u00f3 moral que cada poema proposa, molt m\u00e9s central que no la situaci\u00f3 que s’hi descriu o el pretext que l’origina. <\/p>\n\n\n\n

Pel que fa als temes, ja hem dit que els centres d’inter\u00e8s fonamentals ens s\u00f3n suggerits en el t\u00edtol Les dones i els dies<\/em>, i fan refer\u00e8ncia expl\u00edcita a la doble dimensi\u00f3 de l’\u00e9sser hum\u00e0, com a \u00e9sser social -i moral- i com a \u00e9sser hist\u00f2ric (conscient que la seva exist\u00e8ncia se circumscriu a un temps i un espai concrets i que es veu determinada pel devenir temporal). Els diversos temes i motius que apareixen en els poemes (la joventut, l’erotisme, la por, la soledat…) estan \u00edntimament relacionats amb aquests centres d’inter\u00e8s. Finalment, i pel que fa al marc supratem\u00e0tic, podem distingir-hi tres grans blocs: 1) poemes que tenen com a marc la literatura: \u00abLiteratura\u00bb, \u00abA trav\u00e9s dels temperaments\u00bb, \u00abEl lector\u00bb, \u00abSi puc\u00bb, \u00abTam gratumst mihi\u00bb, \u00abEls arist\u00f2crates\u00bb…; 2) poemes que tenen com a marc l’observaci\u00f3 social: \u00abFaula primera\u00bb, \u00abFaula segona\u00bb, \u00abCan\u00e7\u00f3 de bressol\u00bb, \u00abEl lleopard\u00bb, \u00abEconomies rivals\u00bb, \u00abEls jocs\u00bb, \u00abDiumenge\u00bb, \u00abMec\u00e0nica terrestre\u00bb, \u00abSabers\u00bb, \u00abPaisatge amb figures\u00bb…; i 3) poemes d’experi\u00e8ncia personal -introspectiva- sobre la vida moral: en aquest apartat es poden distingir dos subgrups: 3a) poemes en qu\u00e8 el tema essencial \u00e9s el pas del temps, com \u00abLa platja\u00bb, \u00abLa cara\u00bb, \u00abNo una casa\u00bb, \u00abPer no dir res\u00bb, \u00abBy Natural Piety\u00bb, \u00abFi del m\u00f3n\u00bb, \u00abLa mala missi\u00f3\u00bb o \u00abUn pas insegur\u00bb; i 3b) poemes de tema amor\u00f3s i er\u00f2tic: tots els de la segona secci\u00f3 de Teoria dels cossos<\/em> i altres d’anteriors com \u00abTemps enrera\u00bb, \u00abMala mem\u00f2ria\u00bb, \u00abCambra de la tardor\u00bb, \u00abEl mutilat\u00bb o \u00abPosse\u00eft\u00bb.<\/p>\n\n\n\n

Xavier Maci\u00e0<\/p>\n\n\n\n

Inici<\/a><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

La traject\u00f2ria intel\u00b7lectual i po\u00e8tica de Gabriel Ferrater i Soler abra\u00e7a un per\u00edode de temps relativament breu (des del 1950 fins el 1972, any del seu tr\u00e0gic trasp\u00e0s), per\u00f2 intens i brillant, i d’un vigor intel\u00b7lectual i d’una qualitat inq\u00fcestionables. Gabriel Ferrater representa un model d’intel\u00b7lectual i de poeta heterodox i at\u00edpic, almenys amb relaci\u00f3 … <\/p>\n

Continua llegint \u00abGabriel Ferrater\u00bb<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"footnotes":""},"class_list":["post-78","page","type-page","status-publish","hentry"],"_links":{"self":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/78","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=78"}],"version-history":[{"count":14,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/78\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":402,"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/78\/revisions\/402"}],"wp:attachment":[{"href":"http:\/\/gosarpoder.cat\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=78"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}