Gabriel Ferrater: Any, Fundació i Càtedra

Biel Ferrer – Reus Digital

Diuen que l’ocasió fa el lladre. I, doncs, resulta que només falta un any (de no res) per al centenari del naixement de Gabriel Ferrater a Reus. L’any 22 d’aquest mil·lenni, Any Gabriel Ferrater? Vés a saber! Perquè l’efemèride s’esdevindrà tant sí com no per l’inexorable tempus fugit, però la commemoració ja es veurà. I, doncs, què farem, què direm? Doncs, ras i curt, carpe diem: l’Associació Gosar Poder hi ha estat pensant prou, té propostes ben concretes de totes les mides i funcions i fins i tot les ha presentades a les autoritats municipals corresponents, escaients i silents. La llista de pensades és llarga, relacionades amb cinc objectius fonamentals a tota política cultural com cal: foment de la lectura, de la creació literària, del pensament crític, del coneixement científic i de la sensibilitat artística.

En voldria destacar dues, que tenen molta solta perquè no són pas ocurrències d’una nit de sexe, gin i rock’n roll, sinó que responen a raons necessàries, fruit de l’emmirallament en un altre autor nostrat que Gabriel Ferrater va salvar de l’escabetxada que va gosar poder fer quan va entrar en acció com a crític literari a ultrança. Vet aquí la Fundació Josep Pla, que neix l’any 1973 a Palafrugell, quan el mateix escriptor decideix donar-hi la seva biblioteca particular i crea la Fundació Privada Biblioteca Josep Pla, regida per un Patronat que s’ocupa de la seva conservació i de facilitar l’accés al públic interessat, de divulgar-ne l’obra mitjançant rutes literàries i gastronòmiques… I vet aquí la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme, que es va fundar l’any 2011 a partir de l’acord entre la Fundació Josep Pla, l’editorial Grup 62 i la Universitat de Girona (on, per cert, hi ha dipositat el llegat de son germà, Joan Ferraté, sobre el qual ja va escriure, a l’article “El llegat Ferraté(r)“, la doctora Fina Masdéu) de la qual en són els objectius principals preparar noves edicions de l’obra de Josep Pla i divulgar el seu llegat, des del rigor acadèmic i a través d’activitats diverses. Déu n’hi do! Doncs això mateix, però a Reus, en relació amb Gabriel Ferrater, amb la complicitat de la universitat, de la ciutat, de l’empresariat i del proletariat.

No ens en cansem pas, doncs, d’edificar estructures d’estat de debò, que perdurin i que fóra bo d’estrenar aprofitant l’avinentesa del natalici, per tal de reivindicar, divulgar i analitzar críticament l’obra d’aquest homenot reusenc (quin altre escriptor ganxet ha assolit tant de prestigi nacional i internacional, amb el permís d’Antoni de Bofarull, Joaquim Bartrina o Xavier Amorós?). Sense mitificar-la, sinó fent-ne una lectura comprensiva, contrastada, imprescindible. No us reca sens cabals de fer-ho tot? Ni mig estiu amb una flor es fa! Que a ser lliures ben hàbils ens volia, ja ho va dir el Biel Ferrater prou clar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *